23 juliol 2013. A primera hora del matí, un atac (fase roja) d’uns cinc segons del grau dels que havia tingut al febrer d’aquest any. O semblant, perquè així com llavors va estar concentrat més a la boca, per dins i per fora, i al nas, ara és més la galta, la part lateral del nas i damunt del llavi, un tipus d’atac que m’ha recordat les crisis del desembre del 2009 o de l’agost del 2010, limitades ara a la zona descrita, sense pujar fins a l’ull i el cap i sense baixar a la boca com al febrer d’enguany. (Les distincions entre les diverses crisis s’expliquen, suposo, perquè la memòria del dolor és llarga.)
Ahir uns cinc segons, però avui –24 juliol 2013*, a quarts de set del matí– quatre sèries d’uns 20-30 segons amb intervals d’uns 10 minuts entre cadascuna. He pres Sevredol (sulfat de morfina) després de la segona descàrrega, però només m’ha començat a fer efecte després de la quarta. Suposo que ha anat així, perquè no sé segur si és la morfina la que ha fet efecte o si, com ahir, el nervi ha actuat una estona –ahir uns segons i prou, avui si fa no fa mitja hora en total– i després s’ha aturat per si sol.
Ara, a un quart de deu del matí, estic bé. Però m’estimo més no parlar gaire. No em truqueu els que teniu el telèfon. Ja diré coses per aquesta via. O per correu electrònic.
I jo que no pensava continuar el diari, deia.
* Just fa vuit anys es va morir la meva mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada