dilluns, 1 d’abril de 2013

Amb el cap a punt d’esclatar

(La migranya no és el mateix que la neuràlgia del trigemin, com sap tothom, però crec que publicar aquí materials que tractin sobre dolors paroxístics pot anar bé a qui llegeixi el blog –ara s’ha d’escriure així, blog, i no bloc–.)


La migranya no és símptoma de res. Tampoc no és un mal de cap fort. És una malaltia que afecta prop del 15% de la població i amb una claríssima predisposició genètica. Qui la pateix i no segueix un tractament adequat pot arribar a tenir “una qualitat de vida deplorable”, assegura el doctor Roberto Belvís, cap de la unitat de cefalees de l’Institut Dexeus. És habitual que els afectats triguin a consultar el metge i que passin molt de temps automedicant-se. O que se sentin incompresos per familiars i companys de feina, que sovint no poden entendre la incapacitat que genera conviure amb les crisis de dolor que provoca la migranya, sobretot si és crònica. “Molts malalts estan desesperats i han de saber que els metges no curem la migranya, però sí que podem fer-la suportable amb el tractament adequat”, afirma el doctor Belvís.

La International Headache Society (ICH) defineix la migranya amb cinc criteris clínics: el dolor afecta només un costat del cap i és un dolor pulsàtil (el malalt nota batecs al cap); provoca nàusees i, fins i tot, vòmits; s’associa a fenòmens de fotofòbia i/o fonofòbia i augmenta amb l’esforç físic. La majoria dels afectats són dones (n’hi ha vuit per cada home) i és habitual que tinguin els primers episodis de migranya amb l’inici de la menstruació, i que desapareguin amb la menopausa.

Més enllà de l’herència genètica i dels factors precipitants de cada malalt, els principals desencadenants de la migranya, segons constaten nombrosos estudis avalats per les societats científiques internacionals, són, per aquest ordre: l’estrès, els trastorns hormonals en les dones, els trastorns del son (tant per dèficit com per excés) i el dejú prolongat.

Però els pacients sovint esmenten altres factors que els provoquen migranya i un dels més freqüents és la ingesta de determinats aliments. Els pacients es refereixen a aliments concrets (xocolata, cafè, embotits...), però, sense negar la relació amb certs productes, els especialistes creuen que els atacs de migranya tenen més a veure amb el moment en què es menja i amb les hores de dejú que no pas amb allò que es menja. “No s’entén que un aliment pugui produir migranya quatre hores després d’ingerir-lo, senzillament perquè qualsevol substància dels aliments arriba al cervell en menys d’una hora”, afirma Roberto Belvís.

Això no treu que diferents estudis científics sí que hagin trobat relació entre la migranya i determinats grups d’aliments. Per exemple, amb els que contenen glutamat, un additiu molt present en la dieta asiàtica. La nostra dieta, la tan saludable dieta mediterrània, tampoc no està exempta d’aliments relacionats científicament amb la migranya. Tot el grup de les amines, on s’inclouen moltes substàncies: des de la cafeïna del cafè, la teïna del te, la fentolamina de la xocolata, la serotonina de l’alcohol o la tiramina dels productes curats (com formatges i embotits) s’han relacionat amb la migranya. “Són substàncies addictives [de fet, drogues com la cocaïna i l’heroïna també són amines], i per tant el problema apareix quan se supera la ingesta habitual o quan no s’hi arriba. Per això els neuròlegs, més que prohibir aliments, aconsellem menjar-ne sempre les mateixes quantitats o habituar-s’hi progressivament”, afirma Belvís.

A banda del factor alimentari, el 80% dels malalts de migranya assegura que els canvis sobtats de temps també els provoquen atacs. “El cert és que s’han fet 11 estudis sobre migranya amb dades meteorològiques i no s’ha trobat cap correlació ni amb la temperatura, ni amb la pressió ni amb el grau de nuvolositat. Potser hi ha alguna cosa que els científics no acabem de veure”, reconeix Belvís. El doctor insisteix que, segons l’evidència científica disponible fins ara, només hi ha dos factors capaços de desencadenar la migranya per si sols: l’estrès i els trastorns de la menstruació. “La resta probablement tenen un efecte sumatori”, afirma.

Els malalts migranyosos tenen el còrtex cerebral hiperexcitable. Això no vol dir que siguin persones més proclius a presentar un estat d’excitació, sinó que, davant de factors molt diversos, com la pujada d’estrògens en el cas de les dones o la ingesta d’amines, es produeix un excés d’excitació a tots els grups neuronals que desencadena un procés inflamatori a la coberta del cervell, especialment al teixit conjuntiu que l’envolta, les meninges. “Els neuròlegs creiem que la migranya és una canalopatia neuronal, és a dir, una anomalia genètica als canals de transmissió de determinades substàncies químiques d’una neurona a l’altra”, afirma Belvís.



Tractament

A les unitats de cefalees dels hospitals, com la que coordina Roberto Belvís, només arriben els casos de migranya més complexos i resistents als tractaments. La majoria dels pacients estan controlats pel metge de capçalera. No obstant això, encara hi ha un volum molt important d’afectats que mai no ha consultat el metge i que s’automedica durant anys. L’abús d’analgèsics i d’antiinflamatoris, que es poden adquirir sense recepta i a baix preu, suposa un alt risc per a la salut d’aquestes persones.

“Molts pacients encara donen poca importància a la migranya i no ens consulten o ho fan només de passada, perquè els receptem alguna cosa per al mal de cap”, assegura la doctora Mari Carmen Martínez, metgessa de família del CAP Horta de Barcelona i secretària del grup de Neurologia de la Societat Espanyola de Medicina de Família (Semergen).

La doctora Martínez alerta: “L’automedicació pot cronificar la malaltia.” La migranya no és una patologia greu, però “deteriora moltíssim la qualitat de vida i les relacions socials i familiars”, insisteix. “Tot i així, la gent aguanta i se’n va a treballar amb migranya. No s’atreveixen a agafar la baixa per un problema que la resta considera un simple mal de cap”, assegura la doctora.

El tractament estàndard de la migranya comporta que el malalt aprengui a identificar i a evitar –o modular– els factors que li causen les crisis. Quan la migranya és episòdica i apareix menys de vuit dies al mes, s’ataca amb antiinflamatoris i amb una família de fàrmacs anomenats triptans. Si la freqüència és superior, cal fer, a més, un tractament preventiu amb fàrmacs que modulen les àrees del dolor a escala neuronal per tal de reduir el nombre d’atacs. Els casos de migranya crònica (2% dels afectats) es tracten amb topiramat (un neuromodulador) i, més recentment, amb injeccions subcutànies de toxina botulínica.


Algunes dades sobre la migranya
- La migranya ocupa la 17a posició en la llista de malalties discapacitants de l’OMS

- El 25 per cent són migranyes amb aura (alteracions visuals i sensitives reversibles)

- El 15 per cent de la població pateix migranya. Per cada home, hi ha 8 dones afectades

(Extracte adaptat d’un reportatge de Marta Ciércoles publicat al diari El Punt Avui el 31 març 2013; la primera imatge està presa de la UF&Shands i la segona de White Tiger Medicine)

1 comentari:

  1. Justament l'altre dia sentia una entrevista al programa Versió RAC1 molt interessant sobre la migranya i una possible prevenció. Deixo l'enllaç aquí per si a algú li pot interessar:
    http://rac1.org/versio/blog/la-migranya-es-pot-prevenir/

    ResponElimina