divendres, 27 de maig del 2016

Denúncia de Barnaclínic


A la sala de recuperació on m’han vigilat, com que hi passo unes quantes hores bastant lúcid mentre em busquen habitació a la planta, puc observar amb calma el que va passant per allà i realment hi passen coses terribles. Com ara que no hi hagi lloc previst per a postoperats que continuen sortint dels quiròfans a raig, i que hagin d’improvisar boxos en qualsevol racó, sense el personal necessari que els pugui atendre com m’han atès a mi. Els atenen, i segur que ho fan bé, però a còpia de multiplicar mans i ulls. És inhumà. No poden fer ni una mínima pausa. Sento una que està a prop que diu que no ha pogut ni esmorzar una mica, ni un cafè, i som ja cap a les dues del migdia. Se la veu plorosa, esgotada.

Pesco algun tall de conversa sobre el paper dels cames –els de les camilles–, que de tant en tant, a més de portar pacients sense avisar, com sembla que haurien de fer, ells o qui els tramet, a més d’això porten també de tant en tant lliteres buides i les coŀloquen al primer forat que troben, encara que sigui el que ha d’ocupar un altre malalt greu que és introduït per un altre cama per l’altra banda. Deixen la llitera i se’n van, tan feliços.

Tots els cames que he vist són homes. N’hi ha de panxacontents i n’hi ha de solidaris. Les infermeres, que gairebé totes són dones –no totes–, masteguen comentaris no gaire laudatoris sobre els panxacontents. Els tenen perfectament classificats.

El més gros del que he sentit és que una part, no sé si important o no, de l’espai i dels esforços del personal sanitari d’aquella sala de recuperació, just en aquella hora punta en què hi sóc jo, està dedicat «als VIP», és a dir, a pacients que vénen de Barnaclínic, una clínica privada que hi ha més amunt al mateix edifici i que utilitza, per tant, gent i materials i horaris de la sanitat pública per a ús privat. I pagat a preu d’or a metges i infermers que hi fan un bonic sobresou... del qual no participa tampoc el personal de la sala de recuperació. Que a l’hospital privat hi treballa personal del públic no és cap secret, i que n’utilitzen materials i espais tampoc –el contracte hi és, ens agradi o no–, però teòricament les seves actuacions no haurien d’interferir ni els horaris ni la feina de l’hospital públic. I això passa.

No en puc explicar detalls més concrets perquè del llit estant no em podia dedicar a investigar, però francament em va semblar tot molt estrany. Feia com un dring d’abús flagrant de la llei... No era aquella la idea que ens havien venut sobre l’hospital privat aquell, que teòricament es nodreix de personal del Clínic, sí, però de personal que treballa fora del seu horari laboral i utilitza material i espais que no interfereixen en el funcionament normal de l’hospital públic. No és així, ho dic radicalment: ho vaig veure i ho vaig viure. Hi ha gent que cobra un sobresou a còpia de fer treballar el doble a altra gent que no té cap sobresou; ni el voldria, segurament, si ha de ser en aquelles condicions inhumanes, el que voldria seria treballar amb normalitat durant l’horari de feina, que no hi hagués interferències i que tothom estigués ben atès, però cadascú en el seu moment.

Tot això que explico aquí ho he sentit jo mateix, no m’ho ha explicat ningú. Suposo que la gent que treballa allà deu tenir una clàusula de secret professional. Però jo ho vaig sentir i ho vaig viure. Jo solet.

Vaig dir que ho denunciaria i ho denuncio.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada