El mal de la jutge Alaya

per Laura Tardón

Tot i que la jutge Mercedes Alaya no n’ha dit res, sembla que el que l’ha tingut apartada dels jutjats durant gairebé sis mesos és una malaltia neurològica que afecta quatre de cada 100.000 habitantes cada any: la neuràlgia del trigemin.

Diuen que és un dels pitjors dolors que es poden tenir. De fet, també es coneix com la malaltia del suïcidi, per la desesperació que produïa quan no hi havia medicaments per alleujar els símptomes. “El nervi trigemin (que recull la sensibilitat de la cara) s’inflama, s’irrita i produeix un dolor facial molt intens”, explica Juan Carlos García Moncó, cap del servei de neurologia de l’Hospital de Galdakao-Usansolo (Biscaia).

Els qui la pateixen la descriuen “com descàrregues elèctriques, duren menys d’un minut però són molt repetitives”. Aquests quadres, puntualitza García Moncó, poden durar setmanes i fins i tot mesos. La mitjana està entre els dos i els tres mesos. [Tant de bo fos així.] En la majoria dels casos no tenen causa aparent. De vegades es desencadenen simplement tossint o rient. Ara que sí que hi ha opcions terapèutiques eficaces, “és molt important iniciar el tractament tan aviat com es pugui, perquè els dolors són molt intensos”.

Malauradament, això no sempre és possible, ja que “es pot confondre amb altres dolors que tenen un abordatge terapèutic molt diferent, per exemple les cefalees”. És molt típic, afegeix el neuròleg, “trobar pacients que prenen analgèsics corrents i antiinflamatoris, i la neuràlgia del trigemin no respon a aquests medicaments”.

El diagnòstic es basa en una exploració física. “Toquem amb eines diferents (cotó fluix, agulla, etc.) uns quants punts de la cara i comprovem la sensibilitat de la còrnia (és un senyal molt important). També valorem la duració del dolor, la distribució i els signes que l’acompanyen. Per exemple, si l’ull plora o està vermell, respon a una altra patologia. Davant el dubte, es pot recórrer a la ressonància magnética”, explica el metge [Les RM sovint no aclareixen res].

Quan es confirma que “som davant un cas de neuràlgia del trigemin, el tractament indicat és el Tegretol (clàssic també per a l’epilèpsia) [carbamazepina]. Si falla, hi ha altres medicaments, fins i tot en alguns casos cal recórrer a la cirurgia del nervi”.

En el cas de la jutge Alaya, de bon començament els mitjans de comunicació parlaven de cefalees, però després la hipòtesi d’una possible neuràlgia del trigemin ha anat agafant més força. “No hi ha signes externs que puguin identificar aquesta malaltia en una persona. Pot ser que, pels dolors, vagin més encongits i potser fan menys gestos”, argumenta l’especialista. El fet cert és que “són episodis molt aguts amb els quals es fa molt difícil mantenir l’activitat normal diària. Per això és important el tractament, perquè desapareixen els dolors” [Ja m’agradaria].

Igual com li ha passat a Alaya, la neuràlgia del trigemin “és causa de baixa laboral perquè es triga a diagnosticar i perquè es triga a ajustar el tractament”. Atès que la medicació té efectes secundaris (mareigs, somnolència [i moooolts altres]), “cal anar apujant la dosi de mica en mica, fent un balanç entre el dolor i els efectes”.

Un cop superat el brot de dolor [haha], és impredictible saber si la persona afectada tindrà més episodis. “Només se sap que sol afectar una mica més les dones en edats mitjanes”. Alaya està a punt de fer els 50. I, “tot i que no en coneixem la causa, sí que podem dir que l’estrès incrementa els quadres de dolor, però no els origina”. [...]


(Extracte, amb algunes acotacions meves entre claudàtors, de la informació signada per Laura Tardón i publicada al diari El Mundo, 2 abril 2013. Tot i que aquest diari és el més pervers i mentider de tots els que he vist en ma vida, i n’he vist uns quants, reconec que és la primera vegada que trobo una bona descripció d’aquesta malaltia en una notícia de premsa. O sigui, felicitacions a la periodista Laura Tardón per haver trobat el Dr. García Moncó i per haver recollit amb tanta fidelitat i exactitud el que ell li devia dir.)