divendres, 27 de novembre de 2015

Bòtox per a dolors greus que no responen a la medicació

De vegades no quedes del tot bé

per Ana Macpherson

La toxina botulínica, a més d’allisar arrugues gràcies a petites paràlisis i alleujar espasmes dolorosos, també s’utilitza als hospitals per millorar les migranyes cròniques que no toleren els tractaments habituals. Aquests casos desesperats aconsegueixen una millora en el 70% dels casos fins a reduir a la meitat els seus dies amb dolor quan s’acumula un any de tractament botulínic. I la majoria continua millorant si el continuen tractant.

Per què? D’una banda, perquè la toxina, en bloquejar la transmissió entre el nervi i el múscul, relaxa contractures i alleuja així el dolor. “Però a més es creu que també bloqueja la transmissió de les substàncies que exciten el trigemin, el responsable d’innervar tota la superfície de la cara i les meninges, l’interior del crani, i el nus gordià del dolor”, explica el neuròleg de Sant Pau Carles Roig. Aquest especialista en migranyes és coordinador del grup de treball de cefalees de la Societat Catalana de Neurologia, que ha elaborat juntament amb els metges de família un protocol sobre aquest mal de cap tan estès –12% de la població– i tan invalidant.

L’excitació del trigemin posa en marxa un bucle d’irritacions i inflamacions que deixen KO els pacients de migranyes, sense poder moure’s, de molt dolor, pulsacions que colpegen rítmicament el cap, sensibles en extrem a la llum, les olors o el soroll i amb vòmits i nàusees. Aquesta interrupció de l’excitació, sigui quin sigui l’origen, interromp el cercle viciós.

Però val la pena si és per no tenir migranyes o neuràlgies facials

El bòtox sempre es tracta d’una última opció, quan no es tolera la medicació. És molt més còmode i barat prendre una pastilla cada dia que anar cada tres mesos que et punxin el cap. El tractament consisteix en unes sessions trimestrals amb unes 190 punxades pels diferents músculs que envolten el crani. [...]

“Però l’important és intentar que no s’arribi a aquest estat i en part es podrà aconseguir si els tractaments [...] s’apliquen adequadament”, assenyala Roig. [...] Per això neuròlegs i metges de família han consensuat com actuar per proporcionar les medicacions adequades en cada moment de la malaltia[...].

(Extractat de La Vanguardia, 16 maig 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada