diumenge, 10 de març de 2013

Ara sí, droga de debò


Dia 19 de febrer 2013. Tenia esperances que avui hi podria haver alguna novetat farmacològica de debò, de les que ajuden i no causen efectes adversos. Tinc visita amb la metge de capçalera i ahir mateix, per intercessió d’ella, em va trucar el neuròleg –em va trucar el neuròleg!– per dir-me que segurament canviaríem l’estratègia per impedir que hi torni a haver crisis com aquestes últimes.

La trucada del neuròleg també comporta una altra notícia, no sé si bona o dolenta, que és que després del Lioresal (baclofèn) que prenc ara –juntament amb la lamotrigina que vaig començar a prendre l’agost del 2011, o sigui fa un any i mig–, quedarà només una darrera possibilitat farmacològica, el topiramat, i després, si no funcionés, ja vindria la intervenció quirúrgica. Em fa pànic, per les coses que he sentit a explicar d’aquestes operacions, de les garanties d’èxit comparades amb els efectes adversos que poden provocar, però ara ja estic en una situació que dius no hi ha res pitjor que això, que sigui el que Déu vulgui o els metges dictaminin. (Tant de bo funcionin les medecines que queden, però.)

També torna a valorar la possibilitat de les infiltracions, que fins ara havia descartat perquè només donen bons resultats a curt termini i després encara pot ser pitjor, perquè el nervi ha agafat forces i quan el deixen de collar diu ara veuràs –aquesta explicació és meva. Però avui com avui, ja ho he dit, no estic en condicions de descartar res.

En efecte, com m’esperava, la metge de capçalera, de part del neuròleg, em recepta Sevredol –el començo a prendre el 20 febrer 2013–, que és sulfat de morfina, 10 mg cada comprimit. Però ja m’avisa que això també implica nàusees, o sigui que ja puc anar posant la pell en remull.

I sí, nàusees, i el primer dia sense resultats pel que fa a la NT –jo em pensava que la morfina tindria un efecte més automàtic, més immediat, però això es veu que és amb dosis més fortes–, de manera que continuem igual, perquè no tallarem de soca-rel els atacs forts.

A veure què passarà, però, amb la pròxima brega, diguem-ne, xunga –el diccionari diu que n’hauria de dir fumuda però no estic segur que vulguin dir el mateix–: la metge m’ha dit que en cas d’atac fort, continu, el Sevredol tindria un efecte relativament ràpid. Si amb això, doncs, eliminem els moments més durs d’aquesta cosa merdosa ja estarà bé, suposant sempre que la cosa merdosa no duri eternament i algun dia s’apagui ni que sigui una temporadeta. Que ja dic que ara em conformaria amb qualsevol millora, encara que fos només temporal.

Al cap de 48 hores ha baixat molt la intensitat de les descàrregues –n’hi ha però com si fossin de menys voltatge, perquè s’entengui, ja ho he dit alguna altra vegada– i també baixen molt els mareigs i desapareixen els vòmits. L’última perbocada d’aquesta etapa és el 22 de febrer. Després en vindran més, però ja ho explicaré una altra estona.

A canvi, no em deslliuro d’un dels efectes adversos del Sevredol, que és el restrenyiment –la metge de capçalera em va avisar que en podria tenir. Però no restrenyiment i prou, no, restrenyiment com no n’havia tingut mai, d’intentar anar de ventre dies i més dies i que només et ragi sang per l’esforç fet –amb perdó, però ha anat així durant uns dies, i ja he dit que no amagava res, estem parlant d’una guerra. Aquest darrer dany coŀlateral ja l’explicaré també en un pròxim capítol d’aquesta història –que s’està allargant massa i sembla un llibre, però que així i tot suposo que em va bé escriure-la.

I encara una cosa més. Et diuen que prenguis aquests productes en més o menys quantitat segons el dolor que et produeixi la NT. Però la NT no causa, en general, un mal continu, sinó sincopat, descàrregues aïllades. Poden passar hores, de vegades, entre una i la següent. Llavors, què fas? Prens més o menys morfina segons la intensitat de les descàrregues? Si l’última descàrrega soferta ha sigut de les fortes, t’atipes de comprimits, amb tot el que això pot comportar? Si prens molta morfina perquè l’últim atac ha estat fort, quan deixes de prendre’n o quan en redueixes la dosi? Com pots saber si, quan has pres morfina en quantitat respectable, les punxades que tens mentre en duren els efectes han estat punxades lleus per l’efecte de la morfina –o sigui, si no n’haguessis pres, aquelles punxades haurien estat descàrregues de les fortes– o bé han estat lleus perquè eren lleus ja per si mateixes?

No serà fàcil, no, saber com organitzar tot aquest assumpte i de trobar la manera de portar-lo. Com sempre, ningú no et diu res amb certesa i en tot, o en gairebé tot, t’has de buscar la vida. O experimentar amb tu mateix, que és el que vaig fent tot al llarg d’aquesta –tornem-hi– llarga història.

* * *


Recapitulem:
+ baclofèn (Lioresal 10 mg, 6 comprimits/dia);
+ lamotrigina (4 comprimits/dia de 100 mg);
+ pregabalina* (haig d’arribar, de mica en mica, a 4 càpsules/dia de 150 mg);
+ clonazepam (Rivotril 1 comprimit de 0,5 mg/dia);
+ morfina (Sevredol [sulfat de morfina]**, 5 comprimits de 10 mg/dia);
+ antinàusees (Primperan, 2-3 comprimits/dia de 10 mg);
+ un laxant per a la mare que va matricular la femta (3 cullerades/dia de Duphalac, una cada 8 hores, 40-60 ml/dia);
+ compost de llinosa també per afluixar els dallò;
+ te negre amb regalèssia, suposadament laxant (dos cops/dia; això ho prenc més per consolar-me i poder dir que faig alguna cosa pel meu compte [i a més sempre m’ha agradat la regalèssia i la d’aquesta infusió té molt bon gust i fa força bona flaire, us la recomano]; de tota manera, uns dies després deixo de prendre aquest te perquè m’avisen que, diguin el que diguin els que me l’han vengut com a laxant, tots els tes són astringents [llàstima]);
Total, 25/29 porqueries químiques/dia o productes naturals (aprox. 1,2 g [GRAMS!] / dia). VINT I NOU coses diferents, de les quals 15 són contra la NT i la resta, 14, per als efectes secundaris. Astupendu. I tinc 55 anys. O sigui, més d’una pastilla per cada dos anys de la meua vida. Què passarà als 70 anys –si hi arribo–? Prendré 40-50 mès més? (el mès és el plural de –com quan dius «quina mè»–, si no hi havíeu caigut).

* Aquesta porqueria és un afegit incorporat arran de la visita a la Unitat de Dolor del Clínic, que encara no he comentat perquè és molt difícil últimament seguir el ritme dels esdeveniments i de fet no puc prendre nota de tot el que passa: en part perquè em supera tot plegat, en part perquè són moltes coses alhora i en part perquè no sóc capaç de recordar els fets esdevinguts cada dia a causa del mateix estat en què em trobo. Bé, deixa de plorar, Peric. La pregabalina és un derivat de la gabapentina, que ja havia pres al començament d’aquesta història de zombies. Llavors no em va anar bé, però diu que ara ha canviat i ha millorat molt i que segurament m’anirà de primera i tal. En fi, com sempre. El cas és farcir-te de pastillam de coloraines que al començament deies les vermelles al matí, les blanques per l’aperitiu del dinar, les matxembrades per postres, les verdes per sopar i les liles per recordar-te de sa tia, i ara has de posar-te les ulleres de vista cansada per saber què toca a dos quarts i mig de dotze, a les dotze tocades, a un quart i mig d’una i així cada jornada fins a la diada de Sant Xarop Gloriós (cap al vespre).

** Els 5 comprimits podrien intercanviar-se, si funcionen, per només 2 comprimits/dia de MST 10 mg, que també són sulfat de morfina però d’alliberament retardat i teòricament amb menys efectes secundaris que el Sevredol tot i que no tan contundent, de manera que en cas d’atacs forts hauria de complementar el MST amb un o dos comprimits de Sevredol. Aquestes dosis es podrien augmentar teòricament fins a 100-150 mg/dia, o no sé si més i tot, però no hi ha precedents, diu, de dosis tan altes per a gent que només pateix NT (el subratllat del només és meu, però és el que m’ha semblat entendre si fa no fa quan m’han explicat això dels 100-150 mg).

* * *

Però no ens distraguem. Si tens neuràlgia del trigemin has de demanar, suplicar, reclamar, buscar influències, amenaçar amb suïcidis immediats, exigir a qui primer t’atengui un cop diagnosticada la NT que et recepti MORFINA, encara que sigui, per començar, una dosi petita, o la d’efectes (relativament) ràpids –Sevredol.

O SIGUI:


Que quedi clar, però: la morfina és per combatre el DOLOR que produeix la neuràlgia del trigemin, no per curar aquesta malaltia. Per curar-la, o mirar de curar-la, hi ha tota la resta de medicaments de què hem parlat en altres articles del blog.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada