dimecres, 30 d’octubre de 2013

Què podria fer sinó?

La Teresa Bosch m’ha regalat aquest poema:

De seguida vaig aprendre que l’esforç
no mena necessàriament a l’èxit.
Tot i així, continuo aixecant l’aixada
i cavo i planto les llavors
als clots que puc.

Si la terra és pobra, l’adobo.
Si fa fred, construeixo un hivernacle.
Si hi ha sequera, m’enfilo a dalt d’una escala
i furgo a dins del cel per atrapar els pocs núvols
que s’hi amaguen i els espremo.
A vegades penso que no podré resistir més temps
sense veure créixer plantes.

Llavors m’adono que tinc les ungles brutes
i la cara mig cremada,
i em vénen unes ganes boges de plorar
.
Caic i deixo anar l’aixada.
Però és debades.
Sé de sobres que d’aquí poc em tornaré a alçar,
confiadament,
com si m’hi anés la vida.
Què podria fer sinó?

[La negreta és de l’autor del blog.]


Gràcies, moltes gràcies, Teresa.

1 comentari:

  1. Sí, és molt bonic, molt real i anima a seguir...
    una abraçada,
    laura

    ResponElimina