divendres, 28 d’agost del 2015

Les bones voluntats

Aquest és un capítol difícil però crec que necessari.

De tant en tant, hi ha persones que et donen consells sobre la neuràlgia del trigemin: remeis que han anat bé a altres, medecines increïbles, llumeneres que en saben molt, gent que s’ha operat aquí o allà i que la seva vida ha canviat gràcies a haver-ho fet...

Ho haig de dir: per mi, no són bons consells. En la NT hi ha dotzenes de possibilitats i tu estàs dedicat gairebé al cent per cent precisament a la teva. És difícil que algú, per especialista que sigui, en sàpiga més que tu i que qui et porta el cas del teu nervi trigemin. Molt difícil. Més ben dit: és impossible, si no és que ens volem dedicar a tractar la salut del cos com si fos una ruleta.

A això se suma que, igual que et parlen del metge Tal i de la cirurgiana Qual que han fet aquest miracle amb Aquella Persona, com que tens correspondència i/o accés a un bon nombre d’afectats per aquesta malaltia també t’arriben notícies d’esguerros d’aquell mateix Tal i d’aquella mateixa Qual. Esguerros cars, a més a més, perquè solen ser especialistes de la privada. Més ben dit, de la pública, però a tu t’atendran a la consulta privada. Coneixes tota mena de casos.

Però sobretot hi ha allò altre. El trigemin de cadascú és tan específic i tan concret que dir a un/a pacient que hi ha Algú que ha arreglat un problema del trigemin és com no dir res. Aquest consell només s’ha de donar quan qui pateix el mal no sap què fer, quan comença la malaltia i no sap per on tirar. No és bona idea dir-li a algú que seria millor que anés a Moscou en comptes d’anar a Tenerife de viatge de noces quan ja tens les maletes a Santa Cruz o de fet ja hi has passat uns quants dies, encara que l’estada allà no t’acabi de fer el pes o no s’hagin complert del tot, fins ara, les teves expectatives.

I no diguem si en comptes de ser el viatge de noces parlem d’algú que ja està instaŀlat de manera permanent en aquell lloc.

Ho té en compte, qui et dóna el consell, que el viatge de Tenerife ja el tens pagat i que no tens més pasta? O que a Moscou hi fa molt de fred i tu no pots suportar estar a menys de 22 graus? O que la teva parella va anar una vegada a Moscou i allò va ser un desastre? O que hi ha una llarga història, complexa de resumir, rere la tria de les Canàries, elecció feta després d’anys –anys!– de valoracions i exàmens i preguntes i proves i recapte de testimonis? O...

És un exemple.

A més a més, els consells –sempre donats amb la millor bona voluntat, no cal dir-ho– et posen en una tessitura força difícil, realment incòmoda, que afegeix malestar a la teva situació i no serveix per millorar-la. Perquè no saps com dir que moltes gràcies però que no faràs allò que et recomanen. Fa que semblis una persona estranya i desagraïda.

Consulteu amb algú que en sàpiga de debò –i que no sigui el remeier o la guaridora a qui es vol recomanar!–, abans de donar consells sobre malalties cròniques. No us deixeu portar per les bones intencions: no és una bona idea.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada