dijous, 22 de desembre de 2016

Danys col·laterals: NT i aptialisme (“boca seca”)


Quasi totes les medecines contra la NT provoquen que tinguis la boca més o menys seca.

El baclofèn estronca parcialment la rinorrea o, en el meu llenguatge, mocorràgia, si en tenies, però alhora et fa perdre sentit de l’olfacte. Com un gos que no tingués veter, vaja. Et queda la rinorrea del matí, que dura fins al cap de tres o quatre hores després de llevar-te. Però si tens NT i el nas i l’àrea del bigoti són zones gallet que disparen la neuràlgia, no et pots permetre que hi hagi ni un minut de rinorrea, si no és que vols despertar cada matí la NT. I això és el que passa cada dia.

Quan començo a prendre amitriptilina (Tryptizol), encara que sigui en dosis molt reduïdes (10 mg/dia en el meu cas), l’avantatge respecte al baclofèn és que també asseca el raig del nas. De manera que resol gairebé del tot el problema, fins i tot el de la rinorrea del matí: desapareix. Però també asseca totes les cavitats faríngies.

La sequedat que provoca l’amitriptilina és una sequedat, sobretot a la nit, que et deixa del tot encartronats no sols els llavis, la llengua i la resta de la boca, sinó fins força endins de les cavitats bucals, tots els conductes bucofaringis. Això fa que unes quantes vegades cada nit et despertis per això mateix. Fins i tot quan beus aigua trigues estona a recuperar la normalitat o la sensació de normalitat –d’humitat habitual. No n’hi ha prou, doncs, que tinguis un got a la tauleta de nit, per treure’t aquesta sensació molesta, si no és que et vols llevar cada vegada per tornar a omplir-lo. O sigui, has de tenir-hi una bona ampolla d’aigua. No sols per la necessitat fisiològica, sinó perquè hi ha perill que amb el temps s’hi creïn infeccions, i a la dentadura càries. És a dir, l’aptialisme és perillós a mitjà o llarg termini.

Durant el dia no passa tant –és veritat que de dia beus molt, perquè et convé per altres coses com el restrenyiment–, però sí que hi ha de manera permanent una mena de sequedat, o de sensació de sequedat, al paladar, i un gust constant, al vel del paladar mateix, com de medecina amarga. (Aquestes coses, tan estranyes per a mi, els experts les expliquen més bé que jo.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada