divendres, 21 de desembre de 2012

El patiment és opcional

Olivier Bouyssi, 49 anys, marsellès, ha patit la mort prematura de la seva dona, un accident de trànsit gairebé mortal, càncers diversos, depressió, la sida (contreta en una de les moltes transfusions de sang que li van fer)...



–Li ha ensenyat alguna cosa el patiment?
–Que el dolor és inevitable, el patiment és opcional. El dolor t’obliga a enfrontar-te a tu mateix. I jo vaig decidir, en comptes de compadir-me i patir... somriure!

–Difícil.
–No m’ho invento, prova-ho!: somriu, i la vida et retornarà somriures. La vida és un mirall!

–Puc triar la felicitat, doncs?
–Sí, la pots entrenar, com un exercici de gimnàstica.

–Recepti’m tres exercicis de felicitat.
–Un: cada dia reserva quinze minuts per a tu i revisa’t, com un capità el seu vaixell.

–Dos.
–Hi ha quatre emocions que et visiten cada dia: por, odi, inferioritat, culpabilitat. Visualitza quatre marcadors... i vigila que els seus indicadors no es disparin!

–Què aconseguiré?
–Ser el capità del teu vaixell: tenir un ànim estable, passi el que passi!

–I el tercer exercici?
–Captura fotos mentals de coses bones i, abans d’adormir-te, revisa-les i atresora-les.

–Fotos?
–Aquest matí prenia un cafè en una terrassa, ha passat una parella, s’han fet un petó d’allò més tendre... Observant-los, he participat d’aquella tendresa. Aquesta nit atresoraré això.

(Extracte de l’entrevista de Víctor M. Amela, La Vanguardia 20 desembre 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada