dimarts, 25 de juliol de 2017

Primer aniversari


Just avui fa un any que em van operar per segona vegada. Hi ha dies que penso “Ai, ai, ai” i m’entra el pànic perquè noto la bèstia, la meitat del rostre endurit i sempre pels mateixos motius –aire, sol, fred, moviments ràpids, aixecar la veu, fer discurs...–, però al final passa el mal rotllo sense més símptomes.

Gens de dolor, doncs, en més d’un any.

Pròxim objectiu: febrer del 2018. Si hi arribo sense ensurts, haurà estat la pausa més llarga des del 2007 i caldrà celebrar-ho d’alguna manera. A veure.

Continuo vivint al dia i, si puc, no pensar-hi gaire.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada