dissabte, 12 de juliol del 2014

Danys coŀlaterals: NT i depressió (2)

Copio de Melanie Thernstrom:

«De manera general es calcula que entre un terç i la meitat de les persones amb dolor crònic tenen també un trastorn depressiu important. I a l’inrevés, el dolor és una afecció molt freqüent a les clíniques psiquiàtriques. Un estudi [...] dirigit pel doctor David A. Fishbain [...] va examinar 83 recerques que exploraven la relació entre el caràcter i l’abast del dolor i la profunditat de les depressions en pacients de diverses malalties doloroses (mal de cap, lesió de la meduŀla, càncer, angina, mal d’esquena, etc.)

Vincent van Gogh, At Eternity's Gate, 1890
»La majoria dels estudis examinats que analitzaven el que Fishbain anomena la “hipòtesi de l’antecedent” –la idea que la depressió precedeix el dolor– conclouen que aquesta hipòtesi és falsa, mentre que tots els estudis que analitzaven la “hipòtesi del conseqüent” –la depressió ve després del dolor– conclouen que aquesta segona hipòtesi és veritable. A més, com més greu és el dolor, més profunda és la depressió. En els que pateixen dolors intermitents, els períodes depressius coincideixen amb els períodes de dolor.

»I el mateix pel que fa al suïcidi: les tendències suïcides, els intents de suïcidi i els suïcidis consumats són més freqüents en els que pateixen dolor que en la resta de la població, i creixen en proporció directa a la intensitat del dolor.

»És clar que sempre podem dir: ja se sap que el dolor és una cosa depriment i descoratjadora, no calen estudis per adonar-nos-en. Però és que el dolor i la depressió estan més íntimament relacionats del que es pensa. Són malalties entrellaçades biològicament, producte d’una patofisiologia comuna que sorgeix d’una vulnerabilitat genètica comuna.

»És molt probable que les persones amb dolor crònic hagin patit algun episodi depressiu en el passat i que responguin a l’aparició del dolor amb una reaparició de la depressió. [...] És sabut que la depressió presenta un fort component genètic: els pacients depressius solen tenir antecedents familiars, pròxims o llunyans, que també pateixen o han patit depressions.* I se sap que els circuits neuronals implicats en el dolor i en la depressió són comuns a tots dos. Les imatges escenogràfiques del cervell revelen alteracions similars de la química cerebral, tant en el cas del dolor crònic com en el cas de la depressió. [...]

»Que el dolor causa depressió està tan comprovat com que la dificultat per respirar causa pànic.»

*Em penso que aquesta afirmació és gairebé una obvietat, si es té en compte el percentatge del 15% de persones que pateixen depressions majors en algun moment de la seva vida, segons la majoria dels estudis publicats. Per poca família que tinguis, «propera o llunyana»... (n. del VF).

Tot el text de Melanie Thernstrom està pres del seu llibre The Pain Chronicles, Farrar, Straus and Giroux, Nova York, 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada