dijous, 12 de gener de 2012

Diari de campanya: octubre 2011 - gener 2012


15 octubre 2011: em comuniquen que la visita que tenia concertada amb el neuròleg per al novembre queda ajornada fins al gener. Com que la data tancada que em donen per al gener ja la tenia compromesa amb una altra cosa inamovible, demano de canviar-la i llavors me la donen per al març. La sanitat està en plena època de retallades i m’ha tocat a mi també patir-les.

No penso esperar fins al març amb la medicació que prenc ara, i com que vaig decidir que la lamotrigina l’aniria administrant al meu aire, la redueixo a partir del dia 20 octubre de 300 mg/dia a 200 mg/dia, la mateixa quantitat que prenia abans de les últimes punxades –punxadetes epidèrmiques– del mes de setembre. I a veure què.

22 novembre 2011. Continua havent-hi una sensibilitat especial a la zona esquerra de la cara, com petites pessigades o sensació de cremor (tot això no fa gens de mal, només sorprèn), minúsculs moviments incontrolats i com estiraments de la pell, reverberacions o pressions a la templa, a la galta, sota la pell, etc. Tot plegat no és re, però em fa mantenir molt viu el pànic al retorn de la bèstia.

28 desembre 2011. De sobte, caic que les petites molèsties que últimament se m’havien acumulat i que no sabia d’on venien o que atribuïa a factors tercers, potser provenen totes del mateix origen: la medicació anti-NT, i en concret la lamotrigina. Ho he descobert llegint el prospecte mèdic d’aquesta medecina, que m’havia mirat pel damunt quan la vaig prendre per primer cop, allà al mes de juliol, i després no recordava el contingut precís de l’apartat dels efectes secundaris (“efectes adversos”, en diuen ara).

Concretant, la lamotrigina tal vegada em provoca erupcions a la pell, algunes de notables, sobretot acumulades a la banda esquerra del cos (!) i especialment al braç esquerre, com si fossin picades de mosquit –més aviat de mosquit tigre– que no se’n van i que couen una mica, especialment al vespre; petits desequilibris (tendència a inclinar-me més aviat cap a la dreta); lleganyes al matí i llagrimeig als ulls tot el dia, sobretot a l’esquerre; insomni persistent de tant en tant, que pot durar tota la nit (allò que encara que tinguis els ulls closos et fa l’efecte com si quedés una capa de parpella que no s’abaixa; si algú ha tingut mai insomni d’aquesta mena sabrà de què parlo); moviments convulsos aïllats (mossegades a la cara interna de la galta i a la llengua, tant a la nit com al matí a primera hora); reflux intestinal més accentuat del que ja tenia, i algun vòmit al vespre; mal de coll feble però persistent, sobretot en empassar; boca més seca del que és normal; mals de ronyó aïllats; i, com a novetat d’alguns dies, una mena de tel a l’ull, al matí –a banda del llagrimeig que deia abans–, que es va absorbint durant el dia, però que de vegades es torna a formar i momentàniament impedeix la visió per aquest ull. Deunidó.


En canvi, no hi ha NT, que és l’important. I hi ha molta menys rinitis que la que tenia també des de fa un munt d’anys. De fet, en el moment que escric això, 8 gener 2012, no prenc res per a la rinitis des de fa bastants dies, setmanes –i l’última vegada que en vaig prendre, un comprimit de 10 mg d’ebastina, va ser un dia aïllat i prou–, i no haig de fer servir altres mètodes mecànics com el del cotó fluix per aturar el moqueig. Ja ho he explicat.

O sigui, el balanç és clarament favorable, encara que quantitativament no ho sembli. QUALSEVOL COSA abans que una sola punxada del trigemin.

Que la lamotrigina és perillosa i pot provocar no sé què al fetge, a la pell o al ronyó? I què? M’és igual. QUALSEVOL COSA abans que tornar a la neuràlgia del trigemin activa. Ho signo ara mateix. Per què? Perquè sóc conscient que surto –tant de bo sigui així– d'una malaltia molt greu, molt, que he estat en perill immediat de mort almenys quatre vegades, i en aquests casos el que compta menys són els efectes secundaris adversos que pugui comportar la medicació, que per força ha de ser contundent.

Ja se sap, hi ha gent que no sobreviuen als càncers pels efectes adversos que els provoca el tractament. Davant malalties greus, tractaments agressius. I si et mors després de tot plegat mala sort, almenys ho has intentat.

De tota manera, i ja que la visita al neuròleg no és fins al març, el desembre 2011 i el gener 2012 he anat abaixant molt a poc a poc la lamotrigina: primer a 150 mg/dia, després a 100, que és el que prenc ara. L'oxcarbazepina com sempre, 600 mg/dia.

Si explico tot això amb tant de detall, ja ho he dit mil vegades però ho torno a repetir, no és per afany de psicoanàlisi ni d’introspecció ni de necessitat psicològica de compartir les meves experiències i els meus pensaments més íntims, sinó per si a algú li pot fer servei.

D’aquí un parell de dies, el 14 de gener, farà cinc mesos de la darrera punxada del trigemin de les de debò. Això vol dir que aquest període el podem donar per tancat, espero, tot i que estigui encara sota els efectes de la medicació. Penso que si torna la NT caldrà considerar-ho ja un tercer «episodi», com jo en deia, o període àlgid.

De manera que, en resum, hi va haver una primera etapa de 9 mesos, de l’abril del 2007 (si fa no fa) al gener del 2008, i una segona etapa del setembre del 2009 a l’agost del 2011 (23 mesos). Ara només queda descriure aquí el procés de desintoxicació de medecines a partir del moment en què el metge consideri que ja n’hi ha prou, i també acabar de publicar una sèrie d’anotacions que he anat prenent sobre qüestions esparses, que en direm «conclusions provisionals».

I llavors, esperar que no torni.

Afegitó 18 gener 2012. Vaig a la metge de capçalera perquè em recepti una pomada per al rash que, em sembla, provoca la lamotrigina i em suggereix efectivament una crema. Però alhora em diu que no creu que aquest tipus de taques vinguin de la lamotrigina, sinó d’altres orígens, perquè són del tipus eritema, com les cremades per exposició solar, i que de moment no s’han de considerar perilloses. Per una banda alleujament, però per l’altra complicació, perquè ara tenim una nova incògnita i haurem de continuar investigant. La resta d’efectes adversos sí que troba que deuen ser conseqüència de la medicació antiespasmòdica. Ara bé, sé que l’eritema molt sovint és provocat per l’herpes labial, i d’això n’he tingut tota la vida i ara mateix també en tinc. Pot ser que els nervis facials provoquin això dels eritemes com a protesta pel final de la neuràlgia del trigemin? El neuròleg dirà la darrera paraula, o no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada