Des del 24 novembre 2010 fins a l’1 de desembre res (9 dies). El 2 desembre, punxada en intentar netejar-me el nas. Del 3 al 16 de desembre (14 dies), res. O sigui, 9 + 14 = 23.
23 dies són el rècord que tenia fins ara (agost-setembre 2010), tot i que en aquest cas hi ha hagut una petita interrupció pel mig (2 de desembre).
El 17 de desembre 2010, punxada al nas en esternudar. El 18 i 19 res. El 20 dues punxades al matí, a la dutxa i una altra al migdia, només per tocar-me el nas. El 21 una altra a mig matí quan m’eixugo amb cura el nas.
Tot i això, com que a banda d’aquestes petites punxades aïllades –més sovintejades al voltant dels dies 20-30 de cada mes– el que m’afecta més ara com ara em fa l’efecte que és la medicació i els seus efectes secundaris, el 24 decideixo reduir la dosi diària d’oxcarbazepina, i passo a prendre’n només 300 mg (al matí). Continuo prenent els 500 mg de levetiracetam i el 0,5 mg de clonazepam. I fins al 28, res. El 29, però, comencen a venir altre cop les punxades, dues o tres, i el 30 encara més, fins a 5 o 6. El 31 tornen a baixar a 2 o 3, però l’1 de gener 2011 pugen de nou.
Totes les punxades d’aquests dies són a la boca, no al nas. Llavors penso que teòricament aquestes punxades no toquen –feia potser dos mesos i mig que no tenia punxades a la boca– i que deuen ser causades pel canvi de medicació. El 2 gener 2011 torno als 600 mg d’oxcarbazepina i el 3 deixa d’haver-hi punxades. Ha estat la medicació? Sembla que sí, però suposo que no ho sabré mai amb certesa.
Sense problemes fins a l’11 de gener 2011, que sento una punxada lleu durant un esternut. I res més fins al 24 –19 dies seguits, traient la petita interrupció de l’11–, que hi torna a haver una altra punxada quan intentava netejar-me el nas, i unes quantes més –tres al nas i una a la boca– el 26 en intentar eixugar-me els mocs i a l’hora de mastegar, dues més el 27 –una al nas, tocant-me’l per fora, i una a la boca, amb un moviment de la llengua per les genives–, i unes altres dues el 28 –una a la boca, esmorzant, una altra al nas, en tocar-me’l per fora–, i un parell més el 29, i una el 30... tot i que havien passat dies i dies, abans, amb esternuts, badalls, mocs, menjars normals, moviments, etc., i en canvi no hi havia hagut punxades.
(No pensava publicar aquestes dades, perquè em semblaven repetitives i el propòsit d’aquest bloc no era explicar la meva vida. Però les publico perquè després del que explico aquí avui han passat coses diferents i llavors he cregut oportú aportar al lector tots els antecedents, fins i tot de detall, per si poden ser útils per fer-se una composició global. És possible, doncs, que aquest capítol –i potser altres de similars que he publicat abans amb aquest mateix títol genèric de «diari de campanya»– l’elimini més endavant, perquè em sembla de debò que no aporta res de significatiu. Demà o el cap de setmana miraré d’explicar el que ha passat després, al final del mes de gener 2011.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada